dilluns, 1 de febrer de 2016

COMPOSITORS AMB BEGUES

Ramon Vilà i Ferrer (Granollers, Vallès Oriental, 3 de setembre de 1912 – 2 de gener de 2003) fou un músic de cobla i compositor de sardanes.
Va començar a estudiar música amb el seu pare, Joan Vilà i Ayats, abans d'accedir a l'Escola de Música de Granollers per estudiar piano amb Aureli Font i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on va fer els estudis superiors, estudiant harmonia amb Enric Morera.Quan tenia 14 anys va ingressar com a tible a la cobla La Principal de Granollers, i més tard a la cobla orquestra Pla-Pey fins a la guerra civil. Després va tocar amb la Catalònia de Granollers i amb La Lira de Sant Celoni (1957), on interpretava el trombó o el flabiol. El seu catàleg compositiu, de caràcter molt popular, està compost per més de 250 sardanes i diversos títols de música de ball. Entre aquesta gran producció n'hi figuren algunes que ell anomenava efectistes; són de gran lluïment per a la cobla i per als solistes.
Dins de les moltes sardanes que va composar en tenim una dedicada a Begues. " Les noies de Begues"
Encara que conreà altres camps de la música, la seva constant foren les sardanes, a les que dedicà la seva vida. Una constant que prové dels seus temps de dansaire en què, amb limitats coneixements musicals, va compondre la primera sardana, Llobregatana, el1930, que va tenir una bona acollida. Això l'animà amb el mestre Enric Morera.
La seva obra està integrada per composicions senzilles i balladores que van fer les delícies dels dansaires dels anys 40. Després, sense deixar les sardanes, el seu esperit creador el portà al camp de la sarsuela amb Cançó de l'Empordà (1964). Com a culminació a la seva obra musical musical estrenà el 1975 al Gran Teatre del Liceu, l'òpera nk=1" style="background: none; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Rondalla d'Esparvers (encara no existeix)">Rondalla d'Esparvers
basada en l'obra teatral homònima de Josep Maria de Sagarra. Mentrestant seguia component sardanes fins a arribar a més de 150.

També en Jaume Ventura Tort va dedicar sardanes a Begues, en aquest cas varen ser quatre sardanes.
"Parlem de Begues", "Begues Festiu", El miracle de Begues", i "Les puntaires de Begues".

Antoni Albors i Asins (L'Hospitalet de LlobregatBarcelonès27 d'octubre de 1929 - 19 de juny de 2012) va ser un compositor d'estils diversos amb certa tendència al ballet clàssic i la sardana.
Des de finals dels 70 fins a finals dels 90, va gaudir de força èxit. Fou sobretot apreciat pel gran nombre de sardanes obligades que va escriure per a tots els instruments de la cobla, i que va dedicar a destacats instrumentistes de l'època, amb títols com: Enlairament,Flors i violes i Aquell trompeta de Tossa (per a trompeta), Conqueridora i A l'amic Moreno (fiscorn), Virtuosa (tenora), Pinsans i caderneres i Tot un flabiol (flabiol), Toc de trombó (trombó), Quelcom de contrabaix i Dolç contrabaix (contrabaix) i Gentil parella (1990), per a tenora i tible.[1]
És autor també de la sardana l'Hospitalet ciutat pubilla (1966), escrita per al pubillatge d'aquesta ciutat, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. Altres sardanes destacades seves són Conqueridora (1975) i Cant a l'amistat (1992), tot i que la seva prolífica obra suma més de 100 sardanes.
La majoria de les seves composicions es troben enregistrades en uns CD de producció pròpia amb les cobles La Principal de la BisbalMontgrins i Ciutat de Girona. Tenia el costum que la darrera peça enregistrada en cada CD fos una obligada de contrabaix.
També Antoni Albors i Alsina en va dedicar una sardana,"Aires de Begues".
Aquest tres  compositors varen dedicar  sardanes a Begues.
 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada